La catedral de Santiago
Un monogràfic sobre la catedral de Santiago de Compostel·la: la seva història, el Pòrtic de la Glòria i els seus músics de pedra, les façanes i l’interior.
Mil anys de pedra
La història de la catedral comença en un sepulcre. A principi del segle IX, el bisbe Teodomir d’Iria va identificar al bosc de Libredón un enterrament que es va tenir pel de l’apòstol sant Jaume. El rei Alfons II hi va fer aixecar una petita església. La va seguir una altra de més gran, la d’Alfons III, que Almansor va destruir l’any 997.
La catedral que coneixem avui es va començar el 1075, en temps del rei Alfons VI i del bisbe Diego Peláez. El primer mestre d’obres va ser Bernat el Vell. La construcció va avançar amb l’impuls de Diego Gelmírez, primer arquebisbe de Santiago, i la va acabar el Mestre Mateo amb el Pòrtic de la Glòria. La catedral es va consagrar el 21 d’abril de 1211.
És un gran temple romànic de pelegrinatge: planta de creu llatina, tres naus, deambulatori al voltant de l’altar i una tribuna que recorre tot l’edifici. Per fora, la pedra romànica va quedar embolcallada durant els segles XVI, XVII i XVIII en una pell renaixentista, barroca i neoclàssica. Per això la catedral té dues cares: la medieval, per dins, i la barroca, de cara a la ciutat.
Un llibre i un camí
Al segle XII es va redactar a Santiago el Codex Calixtinus, el gran llibre del pelegrinatge. Recull la litúrgia de l’Apòstol, miracles, una guia per als pelegrins i un dels repertoris polifònics més antics d’Europa. Es conserva a l’arxiu de la catedral.
La catedral és la meta de tots els camins de Sant Jaume. Des del 1985, la ciutat vella de Compostel·la és Patrimoni de la Humanitat.
En aquest monogràfic
Recorrerem la catedral per parts, en entrades que es poden llegir per separat:
- El Pòrtic de la Glòria: la gran obra del Mestre Mateo, arc per arc.
- Els músics del Pòrtic: els vint-i-quatre ancians i els seus instruments, amb un vídeo.
- Les façanes: Praterías, Obradoiro, Azabachería i Quintana, amb la Porta Santa.
- L’interior: l’altar major, la cripta de l’Apòstol, els orgues i el botafumeiro.
- Qui va ser el Mestre Mateo?: el que sabem de l’autor del Pòrtic.
La catedral també forma part de la nostra Ruta del patrimoni sacre de Galícia, on ocupa el primer lloc.
Per saber-ne més
A. García Omedes: Catedral de Santiago de Compostela, a La guía digital del arte románico
Revista
El Pòrtic de la Glòria, arc per arc
Més de dues-centes figures tallades en granit i marbre expliquen la història de la salvació des de l'Antic Testament fins al Judici Final. Una guia per llegir el Pòrtic.
Els músics del Pòrtic
Vint-i-quatre ancians afinen els seus instruments a l'arquivolta del Pòrtic de la Glòria. Són una de les imatges més completes de la música medieval que es conserven.
Les quatre façanes de la catedral
Romànica, barroca, neoclàssica: cada façana de la catedral de Santiago mira a una plaça i explica una època diferent. Una volta al voltant de l'edifici.
Dins de la catedral: l'altar, la cripta i el botafumeiro
El sepulcre de l'Apòstol, l'altar major barroc, dos orgues i un encenser gegant que vola sobre els pelegrins. Un recorregut per l'interior de la catedral.
Qui va ser el Mestre Mateo?
L'escultor i arquitecte que va signar el Pòrtic de la Glòria el 1188 dona nom a la nostra associació. Això és el que en sabem i el que encara és un misteri.