El Pòrtic de la Glòria, arc per arc
Més de dues-centes figures tallades en granit i marbre expliquen la història de la salvació des de l’Antic Testament fins al Judici Final. Una guia per llegir el Pòrtic.
El Pòrtic de la Glòria és l’entrada occidental de la catedral romànica de Santiago. El Mestre Mateo el va dirigir des dels fonaments, i l’1 d’abril de 1188 en va col·locar les llindes, segons diu la inscripció que hi va gravar. Té més de dues-centes figures i és una de les grans obres de l’escultura medieval europea.
Per llegir-lo cal pensar en un pelegrí que arriba al final del camí. El Pòrtic li explica tota la història de la salvació, d’esquerra a dreta i de baix a dalt: des del poble d’Israel fins a la Jerusalem celestial.
Una obra en tres nivells
El Pòrtic no és només una façana. Mateo hi va construir tres nivells superposats:
- La cripta, que salva el desnivell del terreny. A les claus de les voltes hi apareix el món terrenal, il·luminat pel sol i la lluna.
- El pòrtic, amb els seus tres arcs, un per cada nau de l’església.
- La tribuna, on la clau de la volta porta l’Anyell, la llum de la nova Jerusalem.
A les bases de les columnes hi ha animals reals i fantàstics, trets dels bestiaris medievals. Representen el mal, sotmès sota el pes de la glòria de Déu.
L’arc de l’esquerra: l’espera
L’arc esquerre està dedicat al poble d’Israel i a l’Antic Testament. A la part alta, Crist baixa als llimbs per alliberar els justos que esperaven la seva arribada. A les columnes, els profetes sostenen les cartel·les amb les seves profecies. Entre ells hi ha Daniel, que somriu. El seu somriure, tan natural que no sembla de pedra, és una de les imatges més conegudes del Pòrtic.
L’arc central: la glòria
Al timpà central, Crist en majestat mostra les nafres de la Passió. Al seu voltant hi ha els quatre evangelistes amb els seus símbols: Joan amb l’àliga, Marc amb el lleó, Lluc amb el bou i Mateu assegut sobre una arca, record del seu ofici de recaptador d’impostos. Àngels amb túniques porten els instruments del martiri: la creu, la corona d’espines, els claus, la llança. Al darrere, en petit, una multitud representa els benaurats.
A l’arquivolta hi seuen els vint-i-quatre ancians de l’Apocalipsi, amb els seus instruments musicals. Els dediquem una entrada pròpia.
Al mainell, la columna que divideix la porta, sant Jaume rep assegut els pelegrins. Sota seu hi ha un arbre de Jessè, que explica la genealogia de Crist, i a la base, de cara a l’altar, el Santo dos Croques.
L’arc de la dreta: el judici
L’arc dret representa el Judici Final. A un costat, els àngels porten al cel les ànimes dels salvats. A l’altre, els dimonis turmenten els condemnats: un golut intenta menjar mentre una serp li estreny la gola, i els avars tenen les mans i els peus lligats. A les columnes d’aquest costat hi ha els apòstols, entre ells un Joan molt jove.
Els colors perduts
El Pòrtic estava pintat. La restauració feta entre 2008 i 2018, finançada per la Fundación Barrié, va trobar restes de fins a tres policromies completes, a més de repintades parcials des del taller original fins al barroc. Els treballs també van resoldre els problemes d’humitat i condensació, que estaven malmetent la pedra.
Des d’aleshores, les visites es fan en grups petits per mantenir estables la humitat i la temperatura. Ja no es pot tocar el mainell, on les mans de milions de pelegrins havien deixat l’empremta dels dits.
Per saber-ne més
Catedral de Santiago: el Pòrtic de la Glòria · Santiago Turismo: el Pòrtic de la Glòria · A. García Omedes: Catedral de Santiago de Compostela, a La guía digital del arte románico
