Qui va ser el Mestre Mateo?
L’escultor i arquitecte que va signar el Pòrtic de la Glòria el 1188 dona nom a la nostra associació. Això és el que en sabem i el que encara és un misteri.
A l’entrada de la catedral de Santiago hi ha un nom gravat en pedra. A la llinda del Pòrtic de la Glòria, una inscripció llatina explica que l’1 d’abril de 1188 el mestre Mateo va col·locar les llindes de les portes principals de l’església de Santiago, i que havia estat ell qui havia dirigit l’obra d’aquells pòrtics «des dels fonaments». Pocs artistes de l’edat mitjana van deixar la seva signatura en una obra. Aquest és també l’origen del nom de la nostra associació.
Un home de qui sabem poc
Del Mestre Mateo coneixem sobretot l’obra. No sabem on va néixer, ni on va aprendre l’ofici, ni quan va morir. El primer document segur és de 1168: el 23 de febrer d’aquell any, el rei Ferran II de Lleó li va concedir una pensió vitalícia de dos marcs de plata a la setmana perquè es pogués dedicar a l’obra de la catedral. Un privilegi així només es concedia a un mestre de prestigi reconegut.
Des d’aleshores, la documentació permet seguir la seva feina a Compostel·la durant dècades, fins a la consagració de la catedral el 1211. El seu nom encara apareix en documents de començament del segle XIII. Després, se’n perd el rastre.
El Pòrtic de la Glòria
L’encàrrec de Mateo era acabar la catedral per l’oest, on el terreny fa pendent. Per salvar el desnivell va construir primer una cripta, l’anomenada Catedral Vella, i al damunt hi va aixecar el pòrtic i la tribuna. També va dissenyar el cor de pedra dels canonges, que ocupava bona part de la nau central. Es va desmuntar a començament del segle XVII, i algunes de les seves peces es poden veure avui al Museu de la Catedral.
El Pòrtic té tres arcs, un per cada nau de l’església. Al central, Crist en majestat mostra les nafres de la Passió, envoltat dels quatre evangelistes i d’àngels que porten els instruments del martiri. A la columna central, el mainell, sant Jaume rep assegut els pelegrins, sobre un arbre de Jessè que narra la genealogia de Crist. A les columnes laterals hi ha els apòstols i els profetes. Entre ells, Daniel somriu: és una de les figures més estimades de l’escultura romànica. Els arcs dels costats representen l’Antic Testament i el Judici Final.
En origen, el Pòrtic era la façana exterior de la catedral i estava policromat. Al segle XVIII va quedar darrere de la façana barroca de l’Obradoiro, que el va protegir de la intempèrie i el va convertir en un vestíbul.
Els músics de pedra
A l’arc central hi seuen els vint-i-quatre ancians de l’Apocalipsi. Cadascun porta un instrument musical i molts semblen conversar entre ells mentre l’afinen. Hi ha fídules, arpes, salteris i llaüts, i al centre un organistrum, una mena de viola de roda gran que toquen dos ancians alhora.
Els instruments estan esculpits amb tant de detall que són una de les fonts més importants per conèixer la música medieval. Investigadors i lutiers els han fet servir de model per reconstruir instruments que ja no existien. Per a una associació que té la música al centre de la seva feina, aquest cor de pedra és una referència constant.
El Santo dos Croques
Darrere del mainell, de cara a l’altar, hi ha una petita figura agenollada. La tradició diu que és un autoretrat del Mestre Mateo. Durant generacions, els estudiants hi donaven cops de cap («croques») amb l’esperança que se’ls encomanés una mica del seu talent. Els historiadors discuteixen si la figura representa de debò el mestre, però la tradició s’ha mantingut.
També era costum posar la mà sobre l’arbre de Jessè del mainell. Després de segles de pelegrins, els dits havien deixat un forat a la pedra. Avui totes dues figures estan protegides i ja no es poden tocar.
La restauració
Entre 2008 i 2018 el Pòrtic es va restaurar a fons. Els treballs van netejar segles de brutícia i humitat i van recuperar part de la policromia original, que permet imaginar com el van veure els primers pelegrins: un pòrtic de colors, molt més viu del que pensàvem.
Per què el seu nom
El Mestre Mateo va dirigir un taller on treballaven junts picapedrers, escultors, pintors i mestres d’obra. La seva obra uneix arquitectura, escultura i música, i fa més de vuit segles que rep gent de tot el món. Per a una associació que treballa amb el patrimoni, la música i l’edició, és un bon model.
Se’n pot llegir més a la seva fitxa del Compendi de la cultura gallega, i sobre la catedral a la Ruta del patrimoni sacre.
