Els músics del Pòrtic
Vint-i-quatre ancians afinen els seus instruments a l’arquivolta del Pòrtic de la Glòria. Són una de les imatges més completes de la música medieval que es conserven.
No s’ha pogut carregar l’àudio.
A l’arc central del Pòrtic de la Glòria, al voltant de Crist, hi seuen els vint-i-quatre ancians que descriu l’Apocalipsi de sant Joan. El text bíblic diu que portaven cítares i copes d’or. El Mestre Mateo els va donar instruments de la seva època, tallats amb tant de detall que avui són una font de primer ordre per conèixer la música del segle XII.
Els ancians no estan quiets. Conversen entre ells, miren el company, afinen les cordes. És com si el concert estigués a punt de començar.
Els instruments
Els ancians s’agrupen per parelles, i la majoria toquen instruments de corda:
- Fídules: són els instruments més abundants. N’hi ha d’ovals i en forma de vuit, que es tocaven amb un arc.
- Arpes: dues arpes romàniques, de corda pinçada.
- Salteris: caixes planes amb cordes, que es tocaven amb les mans o amb un plectre. Alguns tenen forma d’arpa-salteri.
- Llaüts: dos instruments de mànec i caixa arrodonida.
- L’organistrum: al centre, al lloc d’honor, un gran instrument de corda que toquen dos ancians alhora.
L’organistrum
L’organistrum és l’avantpassat de la viola de roda. Té cos de fídula, però en lloc d’arc porta una roda que frega les cordes quan es fa girar amb una maneta. Una caixa llarga amb tecles permet canviar les notes.
Per la seva mida necessitava dos músics: un feia girar la maneta i l’altre manejava les tecles. Al Pòrtic ocupa el centre de l’arquivolta, just a sobre de Crist. Està tallat amb tanta precisió que s’ha pogut reconstruir a partir de la pedra.
Instruments que van tornar a sonar
Entre 1993 i 1994, la Diputació de Lugo va impulsar un projecte de recerca i reconstrucció d’aquests instruments. Un equip d’artesans, organòlegs, historiadors de l’art i músics va estudiar les escultures des de tots els angles al seu Taller d’instruments musicals. El resultat va ser una col·lecció de rèpliques de fusta fidels en el so i en la forma: arpa, giga, llaüt, organistrum, rota, salteri i diverses violes de braç.
Amb les rèpliques, el grup Porque Trobar…, dirigit per John Wright, va interpretar repertori medieval en diversos països d’Europa. El seu disc Compostela Medieval va rebre el 1999 el reconeixement «Choc» de la revista Le Monde de la Musique.
Música que se sentia a la catedral
Els instruments del Pòrtic no són inventats. El Codex Calixtinus, escrit a Santiago el mateix segle, descriu com els pelegrins cantaven i tocaven a la catedral durant la nit, amb instruments de moltes menes. Mateo va esculpir la música que se sentia al seu voltant.
Per a una associació com la nostra, que treballa amb la música antiga i amb les Cantigas de Santa María, aquest cor de pedra és una referència constant.
Per saber-ne més
Diputació de Lugo: reconstrucció dels instruments del Pòrtic de la Glòria · Xacopedia: instruments musicals del Pòrtic · A. García Omedes: Catedral de Santiago de Compostela, a La guía digital del arte románico
