Les quatre façanes de la catedral
Romànica, barroca, neoclàssica: cada façana de la catedral de Santiago mira a una plaça i explica una època diferent. Una volta al voltant de l’edifici.
La catedral de Santiago està envoltada de places, i a cadascuna s’hi obre una façana. Fer la volta a l’edifici és recórrer vuit segles d’arquitectura: del romànic del segle XII al neoclàssic del XVIII.
Praterías: l’única romànica
La façana de Praterías, al sud, és l’única que conserva la seva forma romànica. Es va construir a principi del segle XII i pren el nom dels orfebres (els argenters) que tenien les botigues a la plaça.
Té dues portes amb timpans plens d’escenes de la vida de Crist. Moltes peces han anat canviant de lloc amb el pas dels segles i avui semblen col·locades sense ordre, com un mosaic. Entre elles hi ha el rei David, assegut i tocant un instrument de corda, una de les escultures més belles del romànic.
A la dreta de la façana s’aixeca la Torre del Rellotge, o Berenguela, que va acabar Domingo de Andrade a final del segle XVII.
Obradoiro: la façana del barroc
La façana de l’Obradoiro, a l’oest, és la imatge de la catedral que tothom coneix. La va dissenyar Fernando de Casas Novoa entre 1738 i 1750. Pren el nom dels tallers (obradoiros) dels picapedrers que van treballar a la plaça durant les obres.
Casas Novoa va resoldre un problema difícil: protegir el Pòrtic de la Glòria de la pluja i la humitat sense enfosquir-lo. Per això va obrir a la façana grans finestrals, de manera que la pedra i el vidre deixen passar la llum fins al pòrtic. La façana s’enfila entre dues torres, la de les Campanes i la de la Carraca, i al centre sant Jaume apareix com a pelegrí.
Al davant, una escalinata doble de principi del segle XVII baixa fins a la plaça. A sota hi ha la cripta del Pòrtic.
Azabachería: la porta dels pelegrins
La façana de l’Azabachería, al nord, és la primera que veuen els pelegrins que arriben pel Camí Francès. El nom ve dels atzabaixers, els artesans de l’atzabeja, que hi venien els seus amulets.
La façana romànica va desaparèixer al segle XVIII. L’actual és neoclàssica, de l’últim terç d’aquell segle, amb un disseny en què van intervenir Ventura Rodríguez i Domingo Lois Monteagudo. Davant seu hi ha el monestir de San Martiño Pinario.
Quintana: la Porta Santa
La façana de la Quintana, a l’est, dona a la plaça més gran al voltant de la catedral. S’hi obre la Porta Santa, de 1611, que només s’obre els anys sants, quan el 25 de juliol cau en diumenge.
El marc de la porta porta vint-i-quatre figures romàniques de profetes i apòstols que procedien de l’antic cor de pedra del Mestre Mateo. Darrere la Porta Santa, un petit pati porta a la porta medieval que dona accés a l’interior.
Per saber-ne més
Turismo de Galicia: catedral de Santiago de Compostel·la · A. García Omedes: Catedral de Santiago de Compostela, a La guía digital del arte románico
