Rosalía de Castro

Rosalía de Castro va néixer a Santiago de Compostel·la el 1837 i va desenvolupar la seva trajectòria en un segle en què la llengua gallega recuperava presència pública i literària. La publicació de Cantares gallegos el 1863 es va convertir en una fita del Rexurdimento, però la seva producció va ser molt més àmplia: va escriure poesia en gallec i castellà, novel·les, relats i textos periodístics.

A Follas novas, publicat el 1880, la seva poesia combina una forta dimensió íntima amb una mirada sobre l’emigració, la pobresa, el desarrelament i la condició de les dones. La seva veu lírica desplaça constantment el focus entre l’experiència personal i la col·lectiva, una de les raons per les quals la seva obra continua admetent noves lectures.

En las orillas del Sar, de 1884, va prolongar en castellà una poesia marcada per la pèrdua, la memòria, la incertesa i la consciència de la pròpia identitat. Després de la seva mort a Padrón el 1885, la recepció de Rosalía la va convertir progressivament en un símbol cultural de Galícia; tanmateix, la seva rellevància actual va més enllà del símbol i també es fonamenta en la complexitat formal i intel·lectual de la seva obra.