Cantares Gallegos

Cantares Gallegos es va publicar a Vigo el 1863 a la impremta de Juan Compañel. Rosalía de Castro parteix de cants i formes de la tradició popular, però no es limita a reproduir-los: construeix una nova veu poètica que transforma materials orals en literatura escrita, combinant celebració, ironia, dolor i observació social.

L’obra presenta paisatges, costums, veus femenines, emigració, pobresa i prejudicis contra Galícia. El seu to pot ser festiu o popular, però també satíric i crític. Aquesta varietat fa que el llibre funcioni alhora com a afirmació cultural i com a retrat d’una societat travessada per desigualtats i per l’experiència de l’absència.

La data del 17 de maig, tradicionalment associada a la dedicatòria i a la publicació de l’obra, va ser escollida un segle després com a Dia de les Lletres Gallegues. Aquesta continuïtat va convertir Cantares Gallegos en un text literari i també en una referència institucional de la cultura gallega contemporània.