Eduardo Pondal

Eduardo Pondal va néixer a Ponteceso el 1835 i es va formar a Santiago de Compostel·la, on va estudiar Medicina. Allà va entrar en contacte amb un ambient intel·lectual en què s’estaven formulant noves idees sobre Galícia, la seva història, la seva llengua i la necessitat d’una cultura moderna capaç d’expressar-les. La medicina només ocuparia una part breu de la seva vida professional: la poesia es va convertir en el centre de la seva activitat.

La seva escriptura va construir un univers propi al voltant de Bergantiños, del riu Anllóns i d’una Galícia reinterpretada mitjançant referències heroiques, cèltiques i clàssiques. Aquesta combinació de territori concret i mite el va convertir en el «bard» per excel·lència del Rexurdimento. A Queixumes dos pinos, publicat el 1886, aquesta poètica assoleix una de les seves expressions més completes.

Un dels poemes de Pondal, Os Pinos, acabaria proporcionant el text de l’himne gallec amb música de Pascual Veiga. Aquesta dimensió cívica explica una part de l’enorme fortuna simbòlica de Pondal, però la seva obra és també un laboratori lingüístic i formal que busca elevar el gallec a registres cultes, èpics i d’una gran densitat musical.