Catedral de Santiago de Compostela

La catedral compostel·lana va créixer sobre el lloc associat al sepulcre de l’apòstol Santiago i es va convertir en la meta d’una de les grans rutes de pelegrinatge europees. L’edifici romànic iniciat al segle XI es va anar ampliant i transformant durant segles, de manera que el conjunt actual superposa llenguatges arquitectònics i artístics molt diversos.

Al darrer terç del segle XII, el Mestre Mateo va rebre l’encàrrec de completar l’extrem occidental. El seu projecte integrava arquitectura, escultura i cerimonial: el Pòrtic de la Glòria, la cripta, la tribuna, la façana i el cor de pedra formaven part d’una mateixa concepció espacial.

La catedral no és un monument immòbil. Reformes barroques, restauracions, canvis litúrgics, excavacions i campanyes de conservació n’han modificat l’aparença i la manera d’entendre-la. Aquesta llarga història permet llegir l’edifici com un palimpsest en què cada època hi ha deixat una capa.