Xosé Neira Vilas

Xosé Neira Vilas va néixer a Gres, Vila de Cruces, el 1928, en una família pagesa. La infància rural, l’escola, la feina i les limitacions econòmiques de la Galícia de preguerra i postguerra van quedar gravades en una memòria que més endavant es convertiria en un dels grans materials de la seva narrativa.

El 1949 va emigrar a Buenos Aires. A la capital argentina va entrar en contacte amb una intensa vida cultural gallega, amb l’exili republicà i amb una xarxa d’editorials, associacions i intel·lectuals que van transformar la seva formació. L’emigració va deixar de ser només una experiència personal per convertir-se també en matèria d’investigació, memòria i creació.

Memorias dun neno labrego, publicada el 1961, es va convertir en una de les obres més llegides de la literatura gallega contemporània. Més tard va viure a Cuba, on va continuar l’activitat cultural i investigadora. Després de dècades a Amèrica va tornar a Galícia i es va instal·lar de nou a Gres, des d’on va mantenir una intensa activitat literària i divulgativa fins a la seva mort el 2015.